El gegant maragda abraça el terror pulp a "L'Immortal Hulk" - L'Android Feliç

No sóc un seguidor acèrrim de les aventures de Hulk. Tinc alguns números de l'etapa de Jason Aaron i al seu dia vaig fer un bon repàs a Planet Hulk i World War Hulk, però em falten per llegir moltes de les seves etapes clàssiques, com la del genial Peter David. Amb això vull dir que no sóc el fan més gran del gegant maragda, però vaja si estic gaudint amb el gir de femella que han aplicat al personatge en The Immortal Hulk.

The Immortal Hulk o L'immortal Hulk, tal com ho ha traduït aquí Panini Comics, comença amb força. Si heu estat una mica al corrent del que ha passat a l'univers Marvel en els darrers anys, sabreu que Bruce Banner va ser “suïcidat” per Ojo de Halcón durant el mega esdeveniment comiquer de 2016, Civil War II.

Des de llavors, tothom donava per mort el gegant verd... fins que han començat a albirar-lo a diferents pobles de la geografia nord-americana. Al més pur estil del Bigfoot o qualsevol altre ésser criptozoològic.

Un conte de terror: el monstre al mirall

En aquest nou apropament al personatge, els autors abracen l'essència dels clàssics còmics pulp de terror per mostrar-nos històries amb cert to ombrívol i inquietant. Un gran punt a favor seu és que -almenys en les primeres entregues- cada número és autoconclusiu, explicant-nos un relat amb principi i final a cada grapa. Gràcies! Segur que al final ens acaben ficant als Venjadors en tota la salsa, però almenys ara com ara, excepte petites i justificades excepcions, és un còmic que es pot llegir de manera independent i resulta totalment aliè a la resta de l'univers superheroic marvelita.

De fet, difícilment podríem dir que estem davant d'un còmic de superherois. Podríem substituir Hulk per qualsevol altre monstre i funcionaria igual de bé. I és que aquí, cal lloar l'enginy tant de A l'Ewing com de l'estupendJoe Bennet, que han sabut dotar l'Immortal Hulk d'una vena sinistra que encaixa perfectament amb el personatge. Sabíem que Bruce Banner havia mort, però el que no sabíem és que el seu alter ego Hulk no podia morir (a més ha recuperat la intel·ligència i és furiós). Així, quan cau la nit, el gegant maragda ressuscita, impartint justícia allà on ho veu convenient.

Avís de spoilers!

En el primer número, per exemple, comença amb un paio atracant una benzinera, matant una nena, el dependent i el mateix Bruce Banner, que anava d'incognit fent unes compres per aquí. A la nit a la morgue, veiem com el cadàver de Banner es torna verd, transformant-se en Hulk i tornant a la vida per anar a fer una visitilla al lladre i donar-li un ensurt de mort.

A la següent entrega, coneixem la història d'un poble on ocorren diverses morts misterioses. Tothom que visitarà la tomba d'un ésser estimat acaba morint. Al final es descobreix que és una cadena de contaminació causada per radiació, i iniciada per un científic que va intentar reforçar la salut del seu fill de manera poc licita i va acabar matant-lo. El científic, reclòs a la muntanya, també va prendre diverses dosis d'aquesta radiació transformant-se en immortal. Hulk acaba castigant-lo, enterrant-lo viu sota una pila de roques.

¡Fi de spoilers!

Cal destacar també el dibuix de Joe Bennet, un artista que no coneixia gaire, però a qui no penso perdre de vista d'aquí endavant. Aquí l'amic Joe compta amb un llapis que pivota entre Bryan Hitch i Gary Frank amb uns acabats realment expressius a les seqüències quotidianes i una representació de Hulk que impressiona com poques. Tot plegat realçat per un entintat i acolorit que afegeixen un munt de matisos al conjunt.

No us negaré que tinc una mica de por que segons vagin passant els números acabin enfangant la sèrie, només per enllaçar amb l'esdeveniment o crossover de torn com fan aquests de Marvel quan veuen que una sèrie no té prou vendes. I seria una pena, perquè si la deixen anar per lliure té totes les paperetes per convertir-se en una de les etapes més memorables del gegant maragda. Excel·lent treball d'Ewing i Bennet en una lectura molt recomanable.